BARRI GÒTIC

ITINERARI 1: Barri Gòtic.

TRAJECTE:

L'hora de trobada amb els profesors és a les 9:00 del matí, el punt de trobada és a la font de canaletes, a les rambles, la qual està mol a prop de la plaça Catalunya.

ALTRES MANERES D'ARRIBAR:

1. Agafar el tram baix (Línia 1, 2 o 3) des del Pont d'Esplugues fins a Zona Universitària. Allà agafar el metro (Línia 3) des de Zona Universitària fins a Catalunya.

2. Agafar el tram baix (Línia 1, 2 o 3) des del Pont d'Esplugues fins a Palau Reial. Allà agafar el metro (Línia 3) des de Palau Reial fins a Catalunya.

3. Agafar el tram baix (Línia 1, 2 o 3) des del Pont d'Esplugues fins a Maria Cristina. Allà agafar el metro (Línia 3) des de Maria Cristina fins a Catalunya.

LA MANERA QUE EM ESCOLLIT:

Dia 6 de juny, vam quedar a les 8:00 en punt per agafar el tramvia a Pont d'Esplugues, a continuació vam agafar el metro en Palau Reial , per L3 baixarnos en Catalunya per més tard camina uns minuts fins a Font de Canaletes.

ITINERARI:

A la plaça de Catalunya al damunt de tot es troba la banca de Espanya, allà podem observar la representació d'un déu grecoromà que rep el nom de Mercuri o Hermes.

Un com vam sortir d'allà vam començar a passejar pels emblemàtics carrers del barri gòtic, perquè
l'estil que tenen les esglésies i edificis que el componen són gòtics. Però abans de començar a passejar pel Barri Gòtic, ens vam troba amb una escultura que estar dedicada a Francès Macià' i Llussa. Que fou el president de la Generalitat de Catalunya. Francesc Macia' i Llussa' president de la Generalitat de Catalunya. Vilanova i la Geltrú 1859, Barcelona 1933. Retrat del President Macià' realitzat per Josep Clara' l'any 1932. Interpretació de Josep Maria Subirachs 1990. Després de veure a aquesta escultura vam anar a la placa que rep el nom de Ramon Amadeu que va ser un escultor espanyol. I va viure 76. Al davant teníem l'església de Santa Anna, el moviment artístic que segueix aquesta església és el gòtic-romànic. L'estructura d'aquesta església te forma de creu llatina, té una bovada al sostre. Un cop sortim del carrer de Santa Anna, però en realitat al carrer de Bertrellans el qual és famós pels 7 fanals que el componen. Vam anar a la plaça de la Vila de Madrid que és on estan les restes de la necròpoli romana. I caminant, caminant vam arribar al carrer de Portaferrissa que rep aquest nom a causa d'una de les vuit portes de la muralla de Barcelona.

FOTOGRAFIAS:

BARRI GÒTIC

ITINERARI 1: Barri Gòtic

Passejant pel carrer de Petritxol, ens vam adonar que per les parets estaven penjats plaques de marbre amb rodolins escrits com: Del pi la paret daurada el clou tota il·luminada o Ja no s'hi sent el ceguet ni el viol·l ni el platet, I la gorra ja no hi es que duia el senyor pares, Aci la mare de Deuens diu que el temps pasa lleu.

Després de passejar per Petritxol vam pujar cap a la plaça del pi, aquesta plaça és denominada així pel fet que l'església que hi ha al davant també es diu així, la qual aquesta és d'estil gòtic-roma. Sortint pel carreró d'Ave Maria (idioma en llatí, molt important per a nosaltres) i trencant a la dreta pel carrer de la Banys Nous, denominat així pels banys públics que hi havia a la cantonada del carrer, aquí podem observar molts tipus de comerços, però són diferents dels que solem trobar per al nostre barri.

En una cruïlla de quatre carres torçem a l'esquerra cap al carrer call*

*Call: Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

En els números 5 i 7 podem veure parts de l'antiga muralla de Barcelona. En aquest moment hauríem de veure un Sant, però no va poder ser, ja que el carrer estava en obres.

Entre el carrer Marlet i l'arc de Sant Ramon de Call, trobem una sinagoga major. Pel carrer Sant Domènec de Call i trossant a la dreta per tornar a torçar a l'esquerra, trobem una plaça de 9 costats. Els fanals que estan repartits per aquest carrer són molt semblants al que hem vist anteriorment però amb característiques diferents.

A la plaça Garriga, arribant pel carrer Montjuïc del Bisbe trobem un monument on a la placa diu:

Por dios: Por la patria y por el rei la LA CIUDAD AGRADECIDA  perpetuamente su memoria. Que traducida al catala vol dir: Per déu: Per la pàtria i pel rei LA CIUTAT AGRAÏDA  perpètuament la seva memòria. Aquesta placa fou escrita el MCMXXIX, que en números àrabs vol dir 1929.

El carrer Bisbe sempre està ple de gent i el pont gòtic que hi ha connecta amb el Palau de la generalitat. A l'esquerra comença el carrer de la Pietat, aquí també hi ha una placa que diu: Apelles mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l'homenatge de la ciutat de Catalunya a recordar-ho 1935.

Al portal de la pietat podem observar representat el moment on la Verge Maria té entre els seus braços a Jesús de la creu. Les gàrgoles que hi ha a dalt ens miren amb les boques obertes.

La catedral de Barcelona fou construïda durant els segles XIII al XV, és d'estil gòtic.

FOTOGRAFIES:

   

Barri gòtic

ITINERARI 1: Barri Gòtic

Vam anar al carrer del Bisbe on vam veure el pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges.

La casa dels Canonges rep aquest nom perquè abans residien els canonges.

Els canonges són dignitaris dins de les esglésies i que també es dedicaven a l'estudi i la reflexió

Vam girar a l'esquerra pel carrer de la Pietat on vam trobar una placa, on posava això: "Cases dels Canonges 1300 - 1500. Restaurades entre 1927- 1930 (Jeroni Martorell, Arquitecte). Hi han tingut l'estatge, el Fad (1925-1927) i el servei de Monuments de la Diputació de Barcelona (1927-1989)". Al final del carrer de la Pietat trobem el portal de la Pietat de la Catedral, a sobre de l'arc que envolta el timpà trobem l'escena religiosa en la qual Jesús està sostingut per les mans de la seva mare.

Vam passar de la casa dels Canonges al carrer de Paradís on vam entrar a l'edifici del centre excursionista de Catalunya. Dintre està el Temple romà, on trobem unes columnes del segle I. Vam trobar una placa que commemora el centenari del folklorista Joan Amades i Gelats, de 1890 a 1990. Aquesta placa la va atorgar Jordi Pujol, quan era president de Catalunya. Seguidament anem al Palau del Lloctinent, on vivia el lloctinent, que era el representant del rei al Principat de Catalunya des dels segles XV fins al XVII i era l'encarregat de regular les institucions catalanes des de la corona central. Però aquest Palau fins a l'any 1994 va ser la seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè era el lloc on es guardava la documentació dels comtes de Barcelona i els reis d'Aragó.

Vam sortir del Palau del Lloctinent i ens vam situar al mig de la plaça de Rei i vam observar els edificis que delimiten la plaça: El palau del Lloctinent, el museu d'història de Catalunya, la Capella de Santa Àgata, el Palau Reial i la casa Padellàs. Dintre del Palau del Lloctinent, podem trobar el Saló del Tinell, que era l'antiga sala de cerimònies de l'antic palau reial i està comunicada amb el Palau del virrei per la porta de Sant Jordi. El fet més important que va tindre lloc a la plaça del Rei va ser la trobada entre Colom i els reis Catòlics.

Vam sortir de la plaça del Rei pel carrer del Veguer, que era una autoritat delegada equivalent a un lloctinent i la vegueria era el lloc on vivia un veguer. Vam girar al carrer de la Llibreteria i vam arribar a la plaça Sant Jaume, que l'anomenen, "cor polític", ja que es troben el palau de la Generalitat i l'Ajuntament, que són dues de les institucions més importants de Catalunya, i es concentra molt poder polític en molt poc espai. La metàfora de cor, és que en el cor entra tota la sang per les artèries i surt per les venes, en canvi de sang a la plaça Sant Jaume entren idees i lleis que han de ser aprovades o no. A les façanes laterals dels dos edificis trobem les façanes originals medievals. A la façana principal trobem a Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. Al segle XXI l'esdeveniment més important que va tindre lloc al Palau de la Generalitat va ser la normalització de la democràcia i les autònomes.

Vam baixar tot recte pel carrer de Jaume I, i vam arribar a la plaça de l'Àngel on ens vam trobar amb els professors i van anotar el que teníem fet. Davant de la plaça de l'Àngel està la Via Laietana, que deu el seu nom als laietans, que eren un antic poblat iber a una part de la costa catalana (des de Tordera fins al riu Llobregat), feien els poblats a turons i els envoltaven amb muralles. Vam creuar la via Laietana i vam caminar tot el carrer de l'Argenteria fins a arribar a la catedral de Santa Maria del Mar. Al número 64-66 vam trobar una placa que feia referència a Joan Salvat Papasseit.

Vam arribar a l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda el segle XIV, és d'estil gòtic i és un centre espiritual i social del barri de la Ribera. Al carrer del costat dret de l'església, vam trobar el Fossar de les Moreres. Aquest fossar va ser un dels dos cementeris de la basílica de Santa Maria del Mar i és on es defensaven els defensors de la ciutat de Barcelona en el setge 1713-1714, durant aquests anys va fer de fossa comuna. Durant aquest setge Catalunya va perdre la seva llibertat. Aquest setge entra dintre de la guerra de successió espanyola. Al marbre podem trobar una inscripció en la qual es pot llegir el següent: "Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent les nostres banderes serà l'urna de l'honor als màrtirs de 1714." Els màrtirs de 1714 són les persones que van perdre la vida lluitant per la independència. El peveter que vam trobar al fossar de les moreres va ser construït fa 6 anys. Els veïns pensen que la plaça memorial del fossar està bé, però va ser decretada espai privat i per aquest motiu no es poden posar terrasses pel bar de la plaça i els establiments que l'han posat han sigut sancionats amb multes de fins a 4000 €, això no els sembla bé als comerciants de la zona, ja que no els surt a comte obrir als matins.

Vam sortir del Fossar de les Moreres i vam resseguir l'església fins a arribar al carrer Montcada. A aquest carrer hi ha molts palaus, com per exemple el de la Casa de la Torre Triforada, que és del segle XIV, també està el Palau de les Dalmases que acollia l'òmnium cultural que la seva funció era promoure la cultura catalana, però ara acull uns espectacles de la companyia Espai Barroc. Al número 15 vam trobar el Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu del museu Picasso, però estava tancat i no vam poder observar les antigues tines romanes. Vam buscar informació i vam descobrir que aquestes tines servien per emmagatzemar les collites o els fruits secs. Enfront vam trobar la col·lecció Rocamora del museu Tèxtil i d'Indumentària.

Vam travessar el carrer Princesa i vam arribar a la plaça d'en Marcús o vam poder observar la vella església. A aquesta zona vam trobar molts carrers amb noms d'oficis com ara: carrer d'Assaonadors, es devia a l'ofici que tenia a veure amb un menestral que assaonava les pells dels animals per fer cuir; el carrer de Carder, fa referència a les persones que fabricaven les cardes utilitzades per cardar la llana; el carrer de Giralt el Pellisser que rep el seu nom pels Giralts que es dedicaven a secar les pells i fer abrics amb elles.

Vam girar a l'esquerra a Sant Pere més Baix i després a la dreta pel carrer Mare de Déu del Pilar, vam arribar al carrer Sant Pere més alt i vam girar a l'esquerra per arribar al Palau de la Música Catalana. Aquest Palau és d'estil modernista català i l'arquitecte és Lluís Domènec i Muntaner. Fa pocs anys es va incloure un nou edifici, el Petit Palau, és diferent d'el edifici antic, ja que el nou té tota la façana de vidre pla i l'antic és més aviat de maons i està molt ornamentat perquè és del modernisme. En una cantonada de l'edifici antic vam observar el relleu d'un arbre. El Palau de la Música Catalana es va ampliar perquè tota l'activitat d'aquest no cabia en l'antic palau.
En aquest punt vam finalitzar el recorregut d'aquell dia, des del Palau de la Música vam arribar a Via Laietana i vam pujar fins al metro de Urquinaona (L5) i després vam tornar a casa molt cansades.

ANÈCTOTES:

Durant el trajecte ens vam perdre moltes vegades, l'itirenari era molt llarg i vam haver d'estar més temps per acabar-lo, a més, hi havia un carrer que hi havia canviat de nom i a la Lluna li feia mal el cap.

FOTOGRAFIES: