Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rocío. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rocío. Mostrar tots els missatges
dilluns, 17 de juny del 2019
Referències
Referències
Estas són las paginas wep que hemos consultado para nuestro trabajo.
http://cs1718-9.blogspot.com/
https://es.wikipedia.org/wiki/Montjuic_(Barcelona)
https://catedralbcn.org/index.php?lang=es
https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Santa_Cruz_y_Santa_Eulalia_de_Barcelona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Canaletes
https://www.diariodelviajero.com/espana/fuente-de-canaletas-historia-agua-y-tradiciones
https://es.wikipedia.org/wiki/La_Rambla
https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Santa_Ana_(Barcelona)
https://www.esglesiabarcelona.cat/es/parroquies/santa-anna/
https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_los_Can%C3%B3nigos
http://arquitecturaxbarcelona.net/listing/palau-del-lloctinent/
https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_de_la_Generalidad_de_Catalu%C3%B1a
https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Santa_Mar%C3%ADa_del_Mar
https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_de_la_M%C3%BAsica_Catalana
https://www.macba.cat/es/inicio?gclid=Cj0KCQjw9JzoBRDjARIsAGcdIDWxw9ZaHOaGy-xk7xNdyGNNnhLhFy58N1Y-Ddf5HcGSp9mL20F9plQaAnP3EALw_wcB
https://es.wikipedia.org/wiki/Museo_de_Arte_Contempor%C3%A1neo_de_Barcelona
http://www.cccb.org/es/
https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_de_Cultura_Contempor%C3%A1nea_de_Barcelona
https://www.iec.cat/
https://www.uab.cat/web/facultad-de-filosofia-y-letras-1345695503909.html
https://www.barcelona.cat/es/conocebcn/pics/atractivos/el-palau-de-la-virreina_92086008773.html
https://es.wikipedia.org/wiki/La_Boquer%C3%ADa
https://www.liceubarcelona.cat/es?gclid=Cj0KCQjw9JzoBRDjARIsAGcdIDVmS3_16VXt95ORQP6OHzvqwSD94KOUe5_LVhlAPwjjBc0Kp9KdahIaAmMxEALw_wcB
https://es.wikipedia.org/wiki/Monumento_a_Col%C3%B3n_(Barcelona)
https://es.wikipedia.org/wiki/CaixaForum_Barcelona
https://www.lapedrera.com/es?gclid=Cj0KCQjw9JzoBRDjARIsAGcdIDW9x4umaACQUO_XlJM7XQDZCCTeVl55i9BI61i2pljfCPGKvBBnzS4aAgYoEALw_wcB
https://es.wikipedia.org/wiki/Atarazanas_Reales_de_Barcelona
https://www.barcelonasegwaytour.com/es/joan-miro-barcelona/
diumenge, 16 de juny del 2019
L'Eixample
EIXAMPLE-INTRODUCCIÓN
PLA CERDÀ:
El Pla Cerdà fue un plan de reforma de la ciudad de Barcelona de 1850 que en ese momento Barcelona seguía criterios del pla hipodmi que presentaba una estructura cuadriculada, abierta i igualitaria Este plan consistía en la organización del diseño de las calles en linea recta y ángulos rectos. El Pla Cerdà fue creado por lldefons Cerdà, su aprobación tuvo mucha polémica ya que en vez de que saliera adelante el plan aprobado por el ayuntamiento de Barcelona se impuso el pla Cerdà des de el gobierno del estado español.
El eixample estaba constituido por una cuadrícula continua de manzanas de 113,3 metros des del Besòs hasta Montjuic, con calles de 20,30 i 60 metros con una alzada máxima de 16 metros, la novedad en este nuevo pla n era que las manzanas tenían chaflans De 45º para permitir una mejor visibilidad. El desarrollo de este plan duro casi un siglo.
El perímetro y la área real aproximada del trapecio formado por Diagonal, Paseo de Gracia, Paseo San Joan,y Gran Via es de perímetro 7000 m2 y de área 3,51 km.
Rajoleta
Era la antigua fabrica Pujol y Bausi Se inauguró en 1874 con el inicio del modernismo y dejó de funcionar en 1984. Esta fabrica, fabricaba azulejos de todo tipo. Los utilizaron muchos arquitectos modernistas como por ejemplo Gaudí, Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch ...
Respecto al modernismo arquitectónico cabe destacar las siguientes características:
Inspiración de la naturaleza, el uso de elementos de origen natural, más imágenes femeninas etc ... Los arquitectos más importantes del modernismo catalán son Antoni Gaudi, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Joan Rubió, Enric Sagnier etc ...
PLA CERDÀ:
El Pla Cerdà fue un plan de reforma de la ciudad de Barcelona de 1850 que en ese momento Barcelona seguía criterios del pla hipodmi que presentaba una estructura cuadriculada, abierta i igualitaria Este plan consistía en la organización del diseño de las calles en linea recta y ángulos rectos. El Pla Cerdà fue creado por lldefons Cerdà, su aprobación tuvo mucha polémica ya que en vez de que saliera adelante el plan aprobado por el ayuntamiento de Barcelona se impuso el pla Cerdà des de el gobierno del estado español.
El eixample estaba constituido por una cuadrícula continua de manzanas de 113,3 metros des del Besòs hasta Montjuic, con calles de 20,30 i 60 metros con una alzada máxima de 16 metros, la novedad en este nuevo pla n era que las manzanas tenían chaflans De 45º para permitir una mejor visibilidad. El desarrollo de este plan duro casi un siglo.
El perímetro y la área real aproximada del trapecio formado por Diagonal, Paseo de Gracia, Paseo San Joan,y Gran Via es de perímetro 7000 m2 y de área 3,51 km.
Rajoleta
Era la antigua fabrica Pujol y Bausi Se inauguró en 1874 con el inicio del modernismo y dejó de funcionar en 1984. Esta fabrica, fabricaba azulejos de todo tipo. Los utilizaron muchos arquitectos modernistas como por ejemplo Gaudí, Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch ...
Respecto al modernismo arquitectónico cabe destacar las siguientes características:
Inspiración de la naturaleza, el uso de elementos de origen natural, más imágenes femeninas etc ... Los arquitectos más importantes del modernismo catalán son Antoni Gaudi, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Joan Rubió, Enric Sagnier etc ...
Barri gòtic
ITINERARI 1: Barri Gòtic
Vam anar al carrer del Bisbe on vam veure el pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges.
La casa dels Canonges rep aquest nom perquè abans residien els canonges.
Els canonges són dignitaris dins de les esglésies i que també es dedicaven a l'estudi i la reflexió
Vam girar a l'esquerra pel carrer de la Pietat on vam trobar una placa, on posava això: "Cases dels Canonges 1300 - 1500. Restaurades entre 1927- 1930 (Jeroni Martorell, Arquitecte). Hi han tingut l'estatge, el Fad (1925-1927) i el servei de Monuments de la Diputació de Barcelona (1927-1989)". Al final del carrer de la Pietat trobem el portal de la Pietat de la Catedral, a sobre de l'arc que envolta el timpà trobem l'escena religiosa en la qual Jesús està sostingut per les mans de la seva mare.
Vam passar de la casa dels Canonges al carrer de Paradís on vam entrar a l'edifici del centre excursionista de Catalunya. Dintre està el Temple romà, on trobem unes columnes del segle I. Vam trobar una placa que commemora el centenari del folklorista Joan Amades i Gelats, de 1890 a 1990. Aquesta placa la va atorgar Jordi Pujol, quan era president de Catalunya. Seguidament anem al Palau del Lloctinent, on vivia el lloctinent, que era el representant del rei al Principat de Catalunya des dels segles XV fins al XVII i era l'encarregat de regular les institucions catalanes des de la corona central. Però aquest Palau fins a l'any 1994 va ser la seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè era el lloc on es guardava la documentació dels comtes de Barcelona i els reis d'Aragó.
Vam sortir del Palau del Lloctinent i ens vam situar al mig de la plaça de Rei i vam observar els edificis que delimiten la plaça: El palau del Lloctinent, el museu d'història de Catalunya, la Capella de Santa Àgata, el Palau Reial i la casa Padellàs. Dintre del Palau del Lloctinent, podem trobar el Saló del Tinell, que era l'antiga sala de cerimònies de l'antic palau reial i està comunicada amb el Palau del virrei per la porta de Sant Jordi. El fet més important que va tindre lloc a la plaça del Rei va ser la trobada entre Colom i els reis Catòlics.
Vam sortir de la plaça del Rei pel carrer del Veguer, que era una autoritat delegada equivalent a un lloctinent i la vegueria era el lloc on vivia un veguer. Vam girar al carrer de la Llibreteria i vam arribar a la plaça Sant Jaume, que l'anomenen, "cor polític", ja que es troben el palau de la Generalitat i l'Ajuntament, que són dues de les institucions més importants de Catalunya, i es concentra molt poder polític en molt poc espai. La metàfora de cor, és que en el cor entra tota la sang per les artèries i surt per les venes, en canvi de sang a la plaça Sant Jaume entren idees i lleis que han de ser aprovades o no. A les façanes laterals dels dos edificis trobem les façanes originals medievals. A la façana principal trobem a Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. Al segle XXI l'esdeveniment més important que va tindre lloc al Palau de la Generalitat va ser la normalització de la democràcia i les autònomes.
Vam baixar tot recte pel carrer de Jaume I, i vam arribar a la plaça de l'Àngel on ens vam trobar amb els professors i van anotar el que teníem fet. Davant de la plaça de l'Àngel està la Via Laietana, que deu el seu nom als laietans, que eren un antic poblat iber a una part de la costa catalana (des de Tordera fins al riu Llobregat), feien els poblats a turons i els envoltaven amb muralles. Vam creuar la via Laietana i vam caminar tot el carrer de l'Argenteria fins a arribar a la catedral de Santa Maria del Mar. Al número 64-66 vam trobar una placa que feia referència a Joan Salvat Papasseit.
Vam arribar a l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda el segle XIV, és d'estil gòtic i és un centre espiritual i social del barri de la Ribera. Al carrer del costat dret de l'església, vam trobar el Fossar de les Moreres. Aquest fossar va ser un dels dos cementeris de la basílica de Santa Maria del Mar i és on es defensaven els defensors de la ciutat de Barcelona en el setge 1713-1714, durant aquests anys va fer de fossa comuna. Durant aquest setge Catalunya va perdre la seva llibertat. Aquest setge entra dintre de la guerra de successió espanyola. Al marbre podem trobar una inscripció en la qual es pot llegir el següent: "Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent les nostres banderes serà l'urna de l'honor als màrtirs de 1714." Els màrtirs de 1714 són les persones que van perdre la vida lluitant per la independència. El peveter que vam trobar al fossar de les moreres va ser construït fa 6 anys. Els veïns pensen que la plaça memorial del fossar està bé, però va ser decretada espai privat i per aquest motiu no es poden posar terrasses pel bar de la plaça i els establiments que l'han posat han sigut sancionats amb multes de fins a 4000 €, això no els sembla bé als comerciants de la zona, ja que no els surt a comte obrir als matins.
Vam sortir del Fossar de les Moreres i vam resseguir l'església fins a arribar al carrer Montcada. A aquest carrer hi ha molts palaus, com per exemple el de la Casa de la Torre Triforada, que és del segle XIV, també està el Palau de les Dalmases que acollia l'òmnium cultural que la seva funció era promoure la cultura catalana, però ara acull uns espectacles de la companyia Espai Barroc. Al número 15 vam trobar el Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu del museu Picasso, però estava tancat i no vam poder observar les antigues tines romanes. Vam buscar informació i vam descobrir que aquestes tines servien per emmagatzemar les collites o els fruits secs. Enfront vam trobar la col·lecció Rocamora del museu Tèxtil i d'Indumentària.
Vam travessar el carrer Princesa i vam arribar a la plaça d'en Marcús o vam poder observar la vella església. A aquesta zona vam trobar molts carrers amb noms d'oficis com ara: carrer d'Assaonadors, es devia a l'ofici que tenia a veure amb un menestral que assaonava les pells dels animals per fer cuir; el carrer de Carder, fa referència a les persones que fabricaven les cardes utilitzades per cardar la llana; el carrer de Giralt el Pellisser que rep el seu nom pels Giralts que es dedicaven a secar les pells i fer abrics amb elles.
Vam girar a l'esquerra a Sant Pere més Baix i després a la dreta pel carrer Mare de Déu del Pilar, vam arribar al carrer Sant Pere més alt i vam girar a l'esquerra per arribar al Palau de la Música Catalana. Aquest Palau és d'estil modernista català i l'arquitecte és Lluís Domènec i Muntaner. Fa pocs anys es va incloure un nou edifici, el Petit Palau, és diferent d'el edifici antic, ja que el nou té tota la façana de vidre pla i l'antic és més aviat de maons i està molt ornamentat perquè és del modernisme. En una cantonada de l'edifici antic vam observar el relleu d'un arbre. El Palau de la Música Catalana es va ampliar perquè tota l'activitat d'aquest no cabia en l'antic palau.
En aquest punt vam finalitzar el recorregut d'aquell dia, des del Palau de la Música vam arribar a Via Laietana i vam pujar fins al metro de Urquinaona (L5) i després vam tornar a casa molt cansades.
ANÈCTOTES:
Durant el trajecte ens vam perdre moltes vegades, l'itirenari era molt llarg i vam haver d'estar més temps per acabar-lo, a més, hi havia un carrer que hi havia canviat de nom i a la Lluna li feia mal el cap.
FOTOGRAFIES:
Vam anar al carrer del Bisbe on vam veure el pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges.
La casa dels Canonges rep aquest nom perquè abans residien els canonges.
Els canonges són dignitaris dins de les esglésies i que també es dedicaven a l'estudi i la reflexió
Vam girar a l'esquerra pel carrer de la Pietat on vam trobar una placa, on posava això: "Cases dels Canonges 1300 - 1500. Restaurades entre 1927- 1930 (Jeroni Martorell, Arquitecte). Hi han tingut l'estatge, el Fad (1925-1927) i el servei de Monuments de la Diputació de Barcelona (1927-1989)". Al final del carrer de la Pietat trobem el portal de la Pietat de la Catedral, a sobre de l'arc que envolta el timpà trobem l'escena religiosa en la qual Jesús està sostingut per les mans de la seva mare.
Vam passar de la casa dels Canonges al carrer de Paradís on vam entrar a l'edifici del centre excursionista de Catalunya. Dintre està el Temple romà, on trobem unes columnes del segle I. Vam trobar una placa que commemora el centenari del folklorista Joan Amades i Gelats, de 1890 a 1990. Aquesta placa la va atorgar Jordi Pujol, quan era president de Catalunya. Seguidament anem al Palau del Lloctinent, on vivia el lloctinent, que era el representant del rei al Principat de Catalunya des dels segles XV fins al XVII i era l'encarregat de regular les institucions catalanes des de la corona central. Però aquest Palau fins a l'any 1994 va ser la seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè era el lloc on es guardava la documentació dels comtes de Barcelona i els reis d'Aragó.
Vam sortir del Palau del Lloctinent i ens vam situar al mig de la plaça de Rei i vam observar els edificis que delimiten la plaça: El palau del Lloctinent, el museu d'història de Catalunya, la Capella de Santa Àgata, el Palau Reial i la casa Padellàs. Dintre del Palau del Lloctinent, podem trobar el Saló del Tinell, que era l'antiga sala de cerimònies de l'antic palau reial i està comunicada amb el Palau del virrei per la porta de Sant Jordi. El fet més important que va tindre lloc a la plaça del Rei va ser la trobada entre Colom i els reis Catòlics.
Vam sortir de la plaça del Rei pel carrer del Veguer, que era una autoritat delegada equivalent a un lloctinent i la vegueria era el lloc on vivia un veguer. Vam girar al carrer de la Llibreteria i vam arribar a la plaça Sant Jaume, que l'anomenen, "cor polític", ja que es troben el palau de la Generalitat i l'Ajuntament, que són dues de les institucions més importants de Catalunya, i es concentra molt poder polític en molt poc espai. La metàfora de cor, és que en el cor entra tota la sang per les artèries i surt per les venes, en canvi de sang a la plaça Sant Jaume entren idees i lleis que han de ser aprovades o no. A les façanes laterals dels dos edificis trobem les façanes originals medievals. A la façana principal trobem a Sant Jordi, perquè és el patró de Catalunya. Al segle XXI l'esdeveniment més important que va tindre lloc al Palau de la Generalitat va ser la normalització de la democràcia i les autònomes.
Vam baixar tot recte pel carrer de Jaume I, i vam arribar a la plaça de l'Àngel on ens vam trobar amb els professors i van anotar el que teníem fet. Davant de la plaça de l'Àngel està la Via Laietana, que deu el seu nom als laietans, que eren un antic poblat iber a una part de la costa catalana (des de Tordera fins al riu Llobregat), feien els poblats a turons i els envoltaven amb muralles. Vam creuar la via Laietana i vam caminar tot el carrer de l'Argenteria fins a arribar a la catedral de Santa Maria del Mar. Al número 64-66 vam trobar una placa que feia referència a Joan Salvat Papasseit.
Vam arribar a l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda el segle XIV, és d'estil gòtic i és un centre espiritual i social del barri de la Ribera. Al carrer del costat dret de l'església, vam trobar el Fossar de les Moreres. Aquest fossar va ser un dels dos cementeris de la basílica de Santa Maria del Mar i és on es defensaven els defensors de la ciutat de Barcelona en el setge 1713-1714, durant aquests anys va fer de fossa comuna. Durant aquest setge Catalunya va perdre la seva llibertat. Aquest setge entra dintre de la guerra de successió espanyola. Al marbre podem trobar una inscripció en la qual es pot llegir el següent: "Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent les nostres banderes serà l'urna de l'honor als màrtirs de 1714." Els màrtirs de 1714 són les persones que van perdre la vida lluitant per la independència. El peveter que vam trobar al fossar de les moreres va ser construït fa 6 anys. Els veïns pensen que la plaça memorial del fossar està bé, però va ser decretada espai privat i per aquest motiu no es poden posar terrasses pel bar de la plaça i els establiments que l'han posat han sigut sancionats amb multes de fins a 4000 €, això no els sembla bé als comerciants de la zona, ja que no els surt a comte obrir als matins.
Vam sortir del Fossar de les Moreres i vam resseguir l'església fins a arribar al carrer Montcada. A aquest carrer hi ha molts palaus, com per exemple el de la Casa de la Torre Triforada, que és del segle XIV, també està el Palau de les Dalmases que acollia l'òmnium cultural que la seva funció era promoure la cultura catalana, però ara acull uns espectacles de la companyia Espai Barroc. Al número 15 vam trobar el Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu del museu Picasso, però estava tancat i no vam poder observar les antigues tines romanes. Vam buscar informació i vam descobrir que aquestes tines servien per emmagatzemar les collites o els fruits secs. Enfront vam trobar la col·lecció Rocamora del museu Tèxtil i d'Indumentària.
Vam travessar el carrer Princesa i vam arribar a la plaça d'en Marcús o vam poder observar la vella església. A aquesta zona vam trobar molts carrers amb noms d'oficis com ara: carrer d'Assaonadors, es devia a l'ofici que tenia a veure amb un menestral que assaonava les pells dels animals per fer cuir; el carrer de Carder, fa referència a les persones que fabricaven les cardes utilitzades per cardar la llana; el carrer de Giralt el Pellisser que rep el seu nom pels Giralts que es dedicaven a secar les pells i fer abrics amb elles.
Vam girar a l'esquerra a Sant Pere més Baix i després a la dreta pel carrer Mare de Déu del Pilar, vam arribar al carrer Sant Pere més alt i vam girar a l'esquerra per arribar al Palau de la Música Catalana. Aquest Palau és d'estil modernista català i l'arquitecte és Lluís Domènec i Muntaner. Fa pocs anys es va incloure un nou edifici, el Petit Palau, és diferent d'el edifici antic, ja que el nou té tota la façana de vidre pla i l'antic és més aviat de maons i està molt ornamentat perquè és del modernisme. En una cantonada de l'edifici antic vam observar el relleu d'un arbre. El Palau de la Música Catalana es va ampliar perquè tota l'activitat d'aquest no cabia en l'antic palau.
En aquest punt vam finalitzar el recorregut d'aquell dia, des del Palau de la Música vam arribar a Via Laietana i vam pujar fins al metro de Urquinaona (L5) i després vam tornar a casa molt cansades.
ANÈCTOTES:
Durant el trajecte ens vam perdre moltes vegades, l'itirenari era molt llarg i vam haver d'estar més temps per acabar-lo, a més, hi havia un carrer que hi havia canviat de nom i a la Lluna li feia mal el cap.
FOTOGRAFIES:
dissabte, 15 de juny del 2019
Montjuïc
Después fuimos a la Fundación Miró, Joan Miró fue un pintor, un escultor y un ceramista catalán. El arquitecto de la fundación fue Josep Lluís Sert, que fue un gran amigo de Joan Miró. La fundación se inauguró el 10 de junio de 1975, allí se hacen varios tipos de exposiciones.
Cuando salimos de aquél edificio nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto, una vez allí pudimos ver 3 Ginkgo biloba, que son unos arboles con las ramas horizontales y que tienen muchas propiedades farmacéuticas sobre todo para la piel. Cerca habían unos estancos en los cuales habían plantas acuáticas, nenúfares... Al lado había una escultura que sostenía, rosas y lirios.
Al acabar nuestra visita a los jardines Mossèn fuimos al Estadio Olímpico en donde adquirimos conocimientos, como por ejemplo: que fue inaugurado el 20 de Mayo de 1929, por Pere Domènech, luego se reinauguró el 8 de septiembre de 1989 para hacer los Juegos Olímpicos en 1992, que ha sido el acontecimiento más importante hasta ahora. En esos juegos se practicó el atletismo olímpico y el paralímpico.
Allí estaba la torre Calatrava, que es la torre de telecomunicaciones, tiene la forma de una silueta de un deportista llevando la llama olímpica, la función de la torre es que destaque como una obra de arte y símbolo y comunicar.
Anécdotas
El día en el que fuimos a Montjuïc nos llovió y no pudimos hacer la mayoría de cosas.
Cuando salimos de aquél edificio nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto, una vez allí pudimos ver 3 Ginkgo biloba, que son unos arboles con las ramas horizontales y que tienen muchas propiedades farmacéuticas sobre todo para la piel. Cerca habían unos estancos en los cuales habían plantas acuáticas, nenúfares... Al lado había una escultura que sostenía, rosas y lirios.
Al acabar nuestra visita a los jardines Mossèn fuimos al Estadio Olímpico en donde adquirimos conocimientos, como por ejemplo: que fue inaugurado el 20 de Mayo de 1929, por Pere Domènech, luego se reinauguró el 8 de septiembre de 1989 para hacer los Juegos Olímpicos en 1992, que ha sido el acontecimiento más importante hasta ahora. En esos juegos se practicó el atletismo olímpico y el paralímpico.
Allí estaba la torre Calatrava, que es la torre de telecomunicaciones, tiene la forma de una silueta de un deportista llevando la llama olímpica, la función de la torre es que destaque como una obra de arte y símbolo y comunicar.
Anécdotas
El día en el que fuimos a Montjuïc nos llovió y no pudimos hacer la mayoría de cosas.
divendres, 14 de juny del 2019
Les Rambles
ITINERARI 2: Les Rambles
TRAJECTE:
Avui divendres 7 hem anat a Les Rambles.
Hem quedat a les 9.00 h del matí a la Font de Canaletes, que és a Les Rambles.
ALTRES MANERES D'ARRIBAR:
1-Agafar el tramvia (línia 1, 2 o 3) des del Pont d'Esplugues fins Palau Reial. Allà agafar el metro (línia 3) des de Palau Reial fins a Catalunya.
2-Agafar el tramvia (línia 1, 2 o 3) des del Pont d'Esplugues fins Maria Cristina. Allà agafar el metro (línia 3) des de Maria Cristina fins a Catalunya.
3-Agafar l'autobús (línia 67) des del Pont d'Esplugues fins a plaça Catalunya.
LA MANERA QUE HEM ESCOLLIT:
Nosaltres hem quedat a les 8.00 h a la parada del Pont d'Esplugues del tramvia hem baixat a Palau Reial per agafar l'L3 del metro, hem agafat aquesta opció perquè ens sembla la més còmode i agradable.
ITINERARI:
La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica de terreny o sorral.
La paraula té dos significats, per una banda fa referència a "llit de riu o de torrent cobert d'arena o pedres procedents de les avingudes"; d'altra banda, també significa "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent"
La relació entre aquestes definicions i "La Rambla" és que, com el nom indica, la Rambla abans era la llera seca d'un riu, aquest nom es refereix a "llit de riu sorrenc", abans quan hi havia pluja, l'aigua baixava per les muntanyes a través de la rambla.
A més, a "La Rambla" també es coneix com a "Les Rambles" perquè té sis trams, dels quals cadascun té un nombre diferent:
Rambla de Canaletes, es diu així perquè hi ha la famosa font de Canaletes, des de temps molt
Antics, que segons la tradició, fa que el visitant que beu l'aigua d'aquesta font torni altra vegada a Barcelona.
Rambla dels Estudis, és anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, edifici del segle XV que va perdre el seu ús. Es va enderrocar el 1843.
Rambla de les Flors (o rambla de Sant Josep), únic lloc de la ciutat en què al segle XIX s'hi venien flors i que encara conserva aquesta activitat.
Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), és anomenada així per l'antic convent de fraires caputxins.
Rambla de Santa Mònica, al costat del port, on és la parròquia que li dóna nom i que va ser un convent dels agustins descalços, del segle XVII.
Rambla del Mar: Es diu així perquè és al costat del mar.
La Rambla fa aproximadament 1200 m de llargària i és un lloc emblemàtic de la ciutat.
A La Rambla hi ha moltes botigues, bars i restaurants, dibuixants, edificis històrics...
És un lloc perfecte per anar amb la família o amics.
També hi ha estàtues vivents, que són persones que posen com estàtues o maniquins per espantar o fer-se fotos amb la gent.
En la part més alta de "La Rambla", està "La rambla de Canaletes", on hi ha la famosa "Font de Canaletes", hi ha una dita que diu que el visitant que veu aigua d'aquesta font, tornar-hi ha altra vegada a Barcelona, a més, la font de Canaletes és un lloc emblemàtic on els aficionats al FC Barcelona celebren els seus èxits.
Baixant "La Rambla" anem pel carrer "Pintor Fortuny" per anar al museu MACBA i CCCB.
Aquests dos museus solen organitzar diferents coses:
El museu CCCB sol organitzar i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, programes de cinemes, cursos, conferències...
El museu MACBA es dedica a l'exposició d'obres fetes durant la segona meitat del segle XX,
també fan entrevistes, conferències i exposicions d'art.
Ara mateix al CCCB s'està fent l'exposició "Quàntica" i al MACBA s'està fent l'exposició de "Territorios indefinidos. Perspectivas sobre el legado colonial".
El Centre de cultura contemporani de Barcelona (CCCB) es va crear 1998 i es va inaugurar al 24 de febrer del 1994, és un centre cultural depenent d'un consorci públic.
És un edifici amb aparença antiga de diferents tons apagats i dibuixos en les parets
El MACBA es va construir en l'any 1987 per l'Arquitecte Richard Meier i va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995, gràcies a Pasqual Maragall.
El MACBA és un edifici modern i gran. És de tons blancs, té algunes zones cristal·litzades per on entra molta llum, dins del edifici és un espai ampli i obert.
Després pel carrer dels Àngels a mà dreta hi ha "La Facultat de Filosofia i Lletres". i pertany a la UB.
Barcelona té 8 universitats:
La Universitat de Barcelona (UB), la universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Quan estem d'avant de la Facultat de Filosofia i Lletres, veiem "El Convent dels Àngels", un convent de monges dominiques i sobre el segle XVIII es va fer una parròquia durant un temps.
FOTOGRAFIES:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Introducció
Introducció: Benbinguts al nostre blog de tercer d'eso, som alumnes de 3B d'Eso de l'Institut de la Mallola d'Esplugues d...
